Ansietat i estrès: La curació a través de la comprensió

Ansietat i estrès
L’ansietat i l’estrès és un fenomen tan imbuït en l’existència quotidiana de les nostres vides i en la dinàmica creixent de la societat en la qual vivim, que podríem dir que té suficient capacitat i poder per definir alguns dels trets que configuren el nostre comportament social i, en conseqüència, la nostra forma de ser i definir-nos com a éssers humans.

Què representa l’ansietat?

A priori, és evident que ansietat i estrès representen experiències desagradables que escapen a la nostra voluntat de control, que dificulten l’expressió d’un correcte funcionament psicosocial i, en conseqüència, que intentem evitar en la mesura en què la situació on es manifesten i els nostres recursos personals ens ho permetin.

Ansietat”, “estrès”, “angoixa”, “pors”, “nervis”…, són accepcions de naturalesa diferent però que malgrat això utilitzem col·loquialment en el nostre llenguatge quotidià per referir-nos a alguna cosa que intentem repel·lir amb tot el nostre esforç però que, al mateix temps, ens defineix com a persones.

En aquest sentit, existeix una dificultat a l’hora de definir què és l’ansietat, encara que podríem entendre-la com el següent: un estat experiencial en el qual intervenen factors psicològics, fisiològics i fins i tot socioculturals, i que es produeix com a resposta del nostre organisme a un estímul o situació d’amenaça, conflicte, fracàs i/o pèrdua.

Aquest estímul o situació ansiògena pot ser de naturalesa externa o interna. Aquest fet ens ajuda a comprendre que la capacitat que té una situació per provocar una resposta estressant moltes vegades no depèn tant de les seves característiques objectives, sinó de com la processem nosaltres des de la nostra percepció subjectiva. És a dir: de com els nostres processos psíquics interns regulen la nostra capacitat per sentir més o menys ansietat respecte a les situacions que ens planteja el món que ens envolta.

Ansietat, el nostre món interior convertit en simptoma

Entenem i sentim el món a través dels nostres ulls: el nostre món intern determina la forma com percebem la realitat externa que ens envolta, i cada persona ho farà d’una manera personal i única, ja que cadascun de nosaltres hem desenvolupat una personalitat sobre la base d’una experiència vital única i irrepetible.

Els nostres processos mentals interns es nodreixen i conformen a través de les experiències que hem vivenciat des de l’inici de la nostra vida: relacions i vincles amb les persones, vivències traumàtiques, experiències vitals positives i negatives, i les emocions derivades i acumulades de tot això…, sense oblidar la influència que tenen els factors socials, culturals i innats.

El conjunt de tots aquests elements conforma la nostra manera personal de percebre al món i a nosaltres mateixos i, per tant, la nostra forma particular de vivenciar l’ansietat: amb més intensitat o moderació, amb més descontrol o acte-control, amb més tendència a experimentar la por davant l’amenaça o a experimentar el dol davant la pèrdua, com una mica de naturalesa mental o bé com una cosa més aviat corporal, etc…

¿Per què tenim ansietat?

Vulguem o no, l’ansietat forma part de nosaltres, i això és així perquè desenvolupa una funció adaptativa en el nostre organisme: des de l’inici dels temps, l’ansietat ens permet advertir i prevenir situacions de perill que amenacen la nostra integritat física i/o mental, i així assegurar la nostra supervivència.

Però quan l’ansietat es cronifica i esdevé un tret estable de la nostra personalitat, llavors constitueix un element perjudicial i una amenaça per a la nostra salut i benestar: l’ansietat, a nivells moderats i puntuals, pot ser un dels motors que ens impulsi en la vida, però si la seva expressió és inadequada i sense control, pot ser el pal amb el qual frenem les rodes del nostre propi desenvolupament.

Entendre l’ansietat per entendre el nostre funcionament patològic, és entendre’ns a nosaltres mateixos per així poder superar els nostres obstacles i aspirar a experimentar una vida amb més felicitat i menys por.

IPITIA | Institut Psicològic Internacional