Quins són les causes més comunes en la infància o en l’adolescència que causen un TOC en l’edat adulta?

Causes toc infància

L’etiologia del Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC) és oficialment desconeguda, encara que és un dels trastorns psiquiàtrics i psicològics més freqüents amb una prevalença aproximada del 3% de la població general i segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) una de les 20 malalties més discapacitants, encara així, existeix una gran evidència que es deu a múltiples factors, que entrarem a detallar al llarg de l’article com són la predisposició genètica, els factors ambientals i factor determinant o detonant.

El Trastorn Obsessiu Compulsiu sol iniciar-se durant l’adolescència o a principis de l’edat adulta, sent comú en etapes precoces de la infància (de 6 a 15 anys) i el seu desenvolupament. El transcurs del TOC, exceptuant alguns casos d’inici aigualit, sol ser gradual. Les recerques del National Institut of Mental Health van demostrar l’any 1992 que l’edat mitjana d’aparició del TOC se situa en els set anys.

Ara bé, per respondre la pregunta que dóna nom a l’article, em limitaré a l’experiència clínica i els estudis efectuats en L’ Institut Psicològic Internacional de Barcelona, IPITIA.

Com entenem el TOC en IPITIA

Un trastorn psiquiàtric i psicològic que igual que moltes malalties víriques té un període d’incubació on les obsessions són la conseqüència de diversos factors i esdeveniments que tenen relació amb el que està passant o ha passat en la vida de les persones que ho sofreixen. Normalment una infància i/o adolescència on s’inicia una estreta relació amb l’ansietat i en ocasions amb la depressió, que atrapada i no resolta al costat d’altres variables pot desenvolupar un trastorn obsessiu compulsiu.

Quan treballem amb persones adultes amb TOC és molt important fer una anamnesi profunda i una interpretació correcta de l’experiència i dels múltiples factors que conformen la vida de la persona, remuntant-nos d’una forma exhaustiva a la seva infància i adolescència, perquè ens va a perfilar amb major precisió l’adult que és i les claus de la seva configuració psíquica. Claus necessàries per fer un tractament eficaç. Si tenim en compte l’inici de la malaltia veurem que s’acostuma a desenvolupar en un procés de canvi evolutiu on la raó comença a prendre consciència dels esdeveniments de la pròpia experiència, experiències moltes vegades alienes a la pròpia voluntat i de la consciència madura de l’individu i/o impròpies de la seva forma natural de fer i de ser, causants d’ansietat i que s’agreujaran front un detonant traumàtic vital.

Per què té tanta importància la infància o l’adolescència en el trastorn?

Doncs bé, perquè és on es va constituint el psiquisme de la persona i on sota una immaduresa pròpia de l’edat tot allò que visqui i experimenti condicionarà d’alguna manera el seu futur primerenc i el seu present.

Posem l’exemple d’una dona de 40 anys, quan era una nena de només 5 anys viu la separació dels seus pares, poc freqüent en l’època. La seva mare cau en una fase depressiva i de tristesa profunda. La nena, que percep el dolor de l’entorn, pren la ‘intel·ligent’ resolució de no molestar, de fer-ho tot bé per compensar la tristesa de la seva mare. Però per ser bona i no molestar desenvolupa una gran capacitat per pensar i fer les coses bé, la seva mare estarà molt orgullosa o com a mínim no s’haurà de ‘preocupar d’ella’. Ens trobem enfront d’un fet que va a modificar a molt primerenca edat la naturalesa instintiva del nen, substituint la seva espontaneïtat pel raciocini. Continuem…

Predisposició genètica: també conegut com susceptibilitat genètica, és a dir, la influència en el fenotip d’un organisme individual, la qual cosa vindria a ser la capacitat d’un individu a desenvolupar una malaltia. Dada important, el fenotip pot ser modificat per les condicions ambientals.

Què vol dir?

Que hi ha una predisposició a patir una malaltia però que l’ambient i l’experiència serà qui decideixi si es desenvolupa o no la patologia. Les famílies amb antecedents en TOC i ansietat tenen major predisposició. Com es valora aquest component?

És comú que el nen o adolescent tingui com a referència una família que viu baix paràmetres estrictes de com s’ha de viure, fins i tot amb un pensament rígid i obsessiu enfront de les normes, l’educació, la neteja, l’ordre, el que diran … que sense anar més lluny, s’instal·la en el petit com a herència natural a l’hora de fer les coses i que fins i tot quan aquest ho viu amb rebuig en un moment de la seva maduració tot el que ha anat integrant en la seva memòria i inconscient sorgeixi de manera gairebé espontània i patològica a l’hora de prendre el control de la seva vida front una circumstància altament estressant, formes que generaran conflicte.

Què vull dir? Tornem a la nena, aquesta va haver d’assumir un rol que a la seva primerenca edat no era saludable, però és que la seva mare consumida per la pèrdua del seu marit, incrementa les normes a casa… Això no es pot fer, no facis soroll, tanca la porta, recull bé les coses, deixa tot net, ordena, estudia…. No, això no! Vés amb compte, per aquí no… L’obsessió per la correcció, que no hi hagi un error… La predisposició a ser allò que van inculcar en tu.

Factors Ambientals

Si bé hem parlat de la predisposició genètica tenint en compte els antecedents familiars i l’ambient, ara parlarem exclusivament de l’ambient.

Són moltes les causes ambientals que poden marcar el desenvolupament del TOC però totes elles van a tenir un factor comú, experiències vitals traumàtiques que comporten la sensació de pèrdua de control, ja que no està a les teves mans el que succeeix. Una separació, accident, mort, abusos sexuals o físics, viure sota el continu rebuig, malaltia, orientació sexual no acceptada… acompanyat de la por per la falta d’un raonament madur i sa, recordem que parlem d’un nen, on no hi ha hagut un total desenvolupament del seu sistema nerviós ni de la seva psique i que en funció de la seva experiència desenvoluparà una psique o una altra. Amb l’inici de la pubertat i adolescència lligarà caps entre l’experiència del nen i l’actual coneixement del món, generant en moltes ocasions la sensació de culpa i de frustració per l’esdevingut.

Posem l’exemple d’un jove de 12 anys que desenvolupa un TOC homosexual

Aquest jove ha estat educat per dones extremadament protectores que intentaven compensar la mala relació amb un pare agressiu i absent. La mare amb tota la seva bona intenció coneix i sap absolutament tot el que li passa al fill i el fill que ha desenvolupat una gran sensibilitat potenciada per la sobreprotecció, vol protegir a la seva mare explicant-li tot el que fa i li passa.

Viuen en una societat estricta amb les normes socials, factors ambientals a tenir en compte, religió, sexualitat, grans diferències de gènere…
Resulta que els esdeveniments en la seva vida superen la seva capacitat de raonar d’una forma madura per la seva primerenca edat i la notícia que el seu millor amic de la infància sigui homosexual desperta en ell una por atroç al fet que li passi el mateix. El nen volia a aquest altre nen, però el que ara és un adolescent viu en una època de canvi i d’una sexualitat desbordada…

l’obsessió de poder ser homosexual perquè on abans no hi havia connotacions sexuals en l’amor ara sí i ell volia al seu amic (com a amic i nens que eren) la por s’apodera d’ell ….

Què succeeix?

Predisposició genètica: antecedents familiars amb mare ansiosa i àvia hipercontroladora amb tendència obsessiva al què diran i les normes religioses.

Factors Ambientals: Pare absent, alcohòlic, agressiu. Mare sobreprotectora. País estricte amb les normes socials i les llibertats d’expressió.

Factor determinant i detonant: L’homosexualitat del seu millor amic d’infància.

((Entendrem com a factor determinant o detonant aquell esdeveniment estressant i ansiogen que desperta l’inici de les obsessions i compulsions).

Com es pot apreciar, els motius per desenvolupar el TOC es deu a múltiples factors. En aquest cas una falta d’integració de lo masculí, psicològicament parlant, juntament amb experiències vitals que han derivat en una sèrie de reflexions errònies. Sí, són múltiples els factors, però la gran majoria d’ells són fruit de l’experiència de la persona i el seu entorn amb especial importància en la infància i l’adolescència. No podem entendre una teràpia sense fer esment a la trajectòria de la persona i sense configurar una psique forta i equilibrada que pels motius explicats anteriorment no es té. Sempre hem de tenir en compte la naturalesa de la pròpia persona, el seu segell d’identitat, mirar a la persona sense tenir en compte el que el TOC i la seva trajectòria va fer o ha fet d’ella.

Característiques generals, totes elles per causa i efecte

  • Models en la infància amb característiques Obsessives Compulsives.
  • Excés de responsabilitat i perfeccionisme.
  • Formació moral o religiosa estricta on pensar i fer té la mateixa equivalència i el bé i el mal està sobredimensionat.
  • Responsabilitat exagerada amb sentiment de culpa.
  • Control absolut sobre els propis pensaments i sobrevaloració dels mateixos.
  • Baixa tolerància a l’espontaneïtat i incertesa
  • Perfeccionisme: “Si cometo un error tindrà greus conseqüències”..
  • Sobreprotecció
  • Rigidesa
  • Trauma (Accident, separació, bullying, abusos, maltractament…)

Sergio Lara

Psicòleg Clínic

IPITIA