Depressió post-vacacional

Depressió post-vacacional

Després de molts mesos d’un llarg esforç laboral, per fi arriba l’anhelat i desitjat descans anual, el més llarg de l’any.

És una aturada obligatòria, un respir del qual gaudir de la vida sense lligams. Després d’aquest període de vacances, moltes persones pateixen l’anomenat síndrome post-vacacional, una síndrome caracteritzada per l’alteració de l’estat d’ànim, apatia, irritabilitat… Aquests símptomes perduren un temps determinat i, finalment, van esvaint. El que ens preguntem és:

Per què unes persones pateixen aquesta síndrome i altres no?

Per a nosaltres i deixant de banda factors de personalitat i vulnerabilitat, pensem que l’estil d’afrontament que utilitza la persona és clau, igual que és clau conèixer si en el nostre exercici laboral gaudim o no del nostre fer.

En quant als estils d’afrontament, si cada un de nosaltres valorem la tornada a la rutina com quelcom desagradable, avorrit, inaguantable… lo més probable és que la tornada a la rutina s’instauri com patològica però, per què pensem això?

Per què pensem que la tornada és inaguantable?

Potser mai t’hagis plantejat canviar de feina, de rutina, per inseguretat. Si això és així, segurament estàs instaurat en una roda que gira entorn a lo desagradable; possiblement no gaudeixis de la teva feina i no ho vagis a fer mai. Potser vas escollir malament la teva professió o et vas deixar guiar o aconsellar per terceres persones.

El que és segur és que persones que gaudeixen del seu treball, la rutina laboral, la viuen com quelcom agradable, on el temps passa ràpidament i el seu acompliment i motivació son altres. Per aquest motiu, si pateixes aquesta síndrome, valora el teu acompliment laboral, el teu entorn, i fes èmfasi en els possibles errors passats que avui dia estiguin passant factura.

IPITIA | Institut Psicològic Internacional de Barcelona