En aquesta nova sèrie parlarem sobre la por a fer mal, por a perdre el control i cometre un acte violent cap a una altra persona, la por o la fòbia d’impulsió convertida en una obsessió. Un trastorn obsessiu no tan conegut en la societat però que genera un gran sofriment, especialment en persones on el bé i el mal tenen un pes molt important, volent ser bons per sobre de tot.

El bé i el mal, el bo i el dolent és i ha estat un tema de debat i dogma al llarg de la nostra història convertint-nos en herois o vilans, sants o condemnats segons el fruit dels nostres actes i pensaments. Com l’Auriga en el Mite de Plató del Carro Alat per a descriure les parts de l’ànima i de les necessitats humanes, l’home ha de conduir els seus pensaments integrant totes les seves parts de la mateixa manera que l’auriga condueix un carro tirat per dos cavalls, un d’ells és blanc, bell, noble i racional i per contra l’altre de raça i caràcter, passional i irracional.

La responsabilitat de l’home és integrar en la consciència les seves dues parts com per l’auriga dominar els dos cavalls per tal d’arribar a un terreny més elevat i d’acord amb el mateix ésser.

 

Què es la por a fer mal?

Quines són les causes?

Com es cura la por a fer mal?

Qué es el <strong>miedo a hacer daño

Què és la por a fer mal?

La por a fer mal és un tipus de TOC on les obsessions es centren principalment en la por irracional a perdre el control i ferir físicament a algú, normalment a les persones més estimades o de major vulnerabilitat. Aquest tipus de pensaments o idees recurrents funcionen per associació en els seus inicis, qualsevol notícia o succés violent que puguin saber o conèixer els serveix per imaginar-se a ells en aquesta situació.

Què passaria si jo perdo el control i mato a algú? Seria capaç de fer una cosa semblant? I si em trobo en aquesta situació?… D’aquesta manera s’entra en una dinàmica que sembla no tenir fi.

 

Sota situacions d’ansietat elevada aquests pensaments cobren més força sent més difícils de controlar i fent patir molt a les persones que ho pateixen. És tanta la reflexió que exerceixen sobre els seus pensaments que s’arriben a imaginar cometent el mateix delicte de tal manera que s’espanten d’ells mateixos i se senten tan culpables de com si fos real.

Pors i pensaments recurrents:

– Por a empènyer a algú a les vies del tren o de la carretera o en zones elevades com un balcó o precipici llançar-se al buit.

– Por a agafar un ganivet o tisores i apunyalar a algú.

Por a fer mal al teu propi nadó com podria ser ofegant al bany

– Por a ofegar a la teva parella o un ésser proper mentre dorm

– Por a agafar un ganivet o arma punxant i clavar-

– Por a atropellar algú intencionadament amb el cotxe o un altre vehicle

És tal la por que les persones que el pateixen eviten certes situacions per evitar el conflicte amb els seus pensaments, però a poc a poc aniran perdent terreny davant de la vida. Eviten els llocs elevats, dormir acompanyats, amaguen qualsevol estri punxant com ganivets i / o tisores fins i tot conduir o quedar sota la responsabilitat d’un menor o d’algú vulnerable o indefens.

Les persones amb por de fer mal són molt sensibles a l’opinió dels altres i procuren tenir un control màxim sobre els seus actes i pensaments intentant aïllar qualsevol pensament negatiu, nociu o que pugui posar-se en contra d’una altra persona perquè la figura del bé sempre prevalgui.

Cuáles son las causas del miedo a hacer daño

Quines són les causes de la por a fer mal?

Igual que molts altres Trastorns Obsessius Compulsius, la por a fer mal ve donada per uns nivells molt elevats d’ansietat, conseqüència d’un factor: La por.

La por s’ha anat construint al llarg de la vida de la persona entorn d’unes experiències vitals traumàtiques que sotmeten al mateix cos i sistema nerviós. Una ment no adaptada a viure esdeveniments de la pròpia vida i amb uns instints inhibits i bloquejats.

Bé sabem que els processos psicològics es modifiquen i evolucionen al llarg de la vida i que hi ha major plasticitat en el cervell de la qual es pensava fa unes dècades, però educar i despertar els instints com també la construcció de l’inconscient es fa especialment en la infància, ja que hi ha tot un món per descobrir i experimentar. Experimentar i descobrir no depèn exclusivament de la persona, també del seu entorn, del col·legi, els seus pares, amics i de la seva pròpia naturalesa genètica.

En la por a fer mal podem dir que la persona ha despertat un gran interès a quedar i sobretot en pensar i fer el bé, intenten ser fidels a una moral rígida, però per contra són sotmesos a una ira i una ràbia que espera a l’ombra, sense integrar, i que va prendre lloc possiblement d’amagat i en silenci sota situacions d’estrès, normalment de submissió, com pot ser el maltractament, l’assetjament escolar i la pressió de les normes i de les bones formes que no els permet defensar-se i acotar la submissió.

Doncs bé, si tenim en compte aquestes causes i la necessitat imperiosa que tenen els impulsos de manifestar-entendrem que trobin la manera de fer-ho amb el TOC. Et posa a prova amb pensaments totalment incontrolats i sota situacions on no surts físicament ‘perjudicat’, al contrari, sals guanyant enfront de l’altra persona vulnerable i fràgil al que succeeix. Si ho comparem en un entorn animal, seria el gat atacant a una sargantana però que davant un gos de carrer surt fugint. Tot això d’una manera inconscient.

Viure en un ambient amb educació rígida on vostè ‘exigeix’ un excés cura en fer les coses bé, pensar en els altres, ser generós, educat … Idealitzar el bé oblidant aprendre a expressar la ràbia, la ira, el dolor, la venjança, el que vindria a ser la part fosca de l’ésser i moralment castigades fan de la persona un ésser bo però indefens davant del món.

L’ombra que és inconscient i coneguda popularment per molts com el costat fosc de l’ésser humà, sent molt més que això, està demanant ser integrada en la consciència.

Carl Gustav Jung ‘Un no s’il·lumina imaginant figures de llum sinó fent conscient la foscor’

Evidentment cada cas i experiència és única per la qual cosa requereix fer una bona anàlisi i estudiar els motius que la causen com també els que li faran sortir del TOC, però des de l’observació clínica ens adonem que l’esmentat fins ara sol ser un denominador comú en els pacients amb por de fer mal.

Des de l’Institut Psicològic Internacional de Barcelona, ​​IPITIA, s’ha desenvolupat un mètode propi, el mètode AFOP (link de AFOP) per tractar i curar el TOC.

miedo a hacer daño

Com es cura la por a fer mal?

L’auriga ha de domar i guiar els seus dos cavalls per mantenir l’equilibri i seguir ferm en el carro alat com la persona haurà de despertar certs instints i integrar part de la seva ombra al conscient el que li permetrà adaptar-se al món i no ser un ésser passiu davant la vida sinó una persona capaç d’evolucionar adaptada a la vida amb les seves passions i irracionalitats.

De quina manera?

En aquests casos és molt important reforçar la personalitat del pacient i donar un espai al seu sofriment i al dolor que li ha causat la vida, reforçant la integració de la ràbia i l’anirà donant-li un espai real per reconduir-la a través del joc simbòlic, cadira buida, psicodrama fins a posar-la en ús en la vida…

Practicar esports com la Boxa i el Krav Maga que no només t’ajudaran a no pensar, sinó que també despertaran els instints adormits per tal de defensar-te.

Tinguem en compte que hi ha una idealització del bé i del mal que limita la mirada davant el món i que sotmet a la naturalesa del mateix ésser. Amb el diàleg, la lectura i les experiències vitals haurem de treure a la persona de la seva posició estricta, alliberant-la del judici extrem amb el qual es regeix a si mateixa i al seu entorn, donant-li independència de camp.

Treballar sense prejudicis, integrar la sexualitat, l’error, els mals pensaments i desitjos i les capacitats innates del mateix ser amb la finalitat de tenir una millor vida a través de l’experiència i la dignificació de la persona.

Trobar les passions de la persona i portar-la a una posició vital d’acord amb els seus desitjos i arquetip i per a això ajudar a afrontar les barreres del seu entorn.

En tot procés es busca l’equilibri, però per arribar-hi cal provar i sortir-se de les normes, el que per a moltes persones amb TOC és perdre el control, el control que tant de mal causa.

És necessari i indispensable seguir una teràpia per poder assumir un canvi vital i viure sense TOC. El mètode AFOP està pensat per curar el Trastorn Obsessiu Compulsiu i aquestes són algunes de les claus del seu èxit.

CONTACTA AMB NOSALTRES
(+34) 935 282 353
(+34) 637 669 160

o escriu-nos amb el teu número de telèfon i quan vols parlar, i et trucarm nosaltres, sense cost per tu

IPITIA NEWSLETTER

Vols rebre les notícies més rellevants del nostre centre?

T’informem de totes les novetats cada mes: noves activitats, tallers, xerrades i conferències, notícies del nostre centre, articles del nostre equip i molt més. Subscriu-te gratuïtament!

* indicates required



Política de Privacitat